Filmografia de pel·lícules de platja de Hollywood

FILMOGRAFIA DE PEL·LÍCULES DE PLATJA DE HOLLYWOOD

El film “Gidget” (1959) va ser el primer a explotar la subcultura platja del surf per part de Hollywood. Aquest mateix any, un altre film co-protagonitzat per Sandra Dee – “A Summer Place” – també es va apoderar del decorat platja com a eix central d’un film destinat a adolescents.

Arran de “Gidget” i com a conseqüència lògica del boom del surf com a activitat lúdico-festiva juvenil, del fenomen de la música surf i dels ídols Pop de l’època, va sorgir el film “Beach Party” el 1963, el patró va ser imitat i adaptat per altres estudis d’estar per casa fins a 1967.

“Ride The Wild Surf” (1964) va ser el primer intent seriós de Hollywood per plasmar l’escena del surf de forma més o menys madura. Durant els anys 70, el surf va ser assimilat com una part més de la cultura popular californiana, amb la qual cosa es van perpetrar odes com “The Big Wednesday” ( “El Gran Dimecres”, 1978) o l’àpex surferoide destil·lat en “Apocalypse Now” (1979).

A la fi dels anys 70, el fenomen de comèdies a l’estil de “Animal House” (1978) i “Porky ‘s” (1982) va obrir un camí per a les comèdies juvenils d’humor gruixut i sonso, amb ingent quantitat de nus femenins i explotació de els clixés més recalcitrantemente americans. Es va obrir doncs, un renaixement del gènere beach party passat pel filtre dels vuitanta. En aquesta època es van produir un porró de títols que van ser carn de canó de videoclub i de programació de sobretaula de TV. Em sabran perdonar els lectors si no es nomenen totes les referències d’aquest període.

Ometo els títols que l’autor considera que s’allunyen del concepte original de platja i també les produccions post 1990 llevat d’excepcions.
Correccions i informació addicional seran benvinguts.

1959:
Gidget (Paul Wendkos)
Pionera producció de Columbia Pictures. Quatre anys abans que Frankie i Annette holgazaneraran per la platja, Sandra Dee (Gidget), James Darren (Moondoggie) i Cliff Roberston (Kahuna) van ser els primers a mullar la taula a la gran pantalla. Pel·lícula basada en fets reals i culpable de la massificació del surf. Mentre les bases de la surf music s’estaven gestant, els inofensius i repentinats Four Preps van ser les estrelles musicals convidades.
Les escenes de surf van ser filmades en el pic de Secs, una dreta amb fons de pedres soltes, al nord de Malibu. Mickey Muñoz, local de Malibu va ser el doble de Sandra Dee, surfejant amb perruca i bikini. Un altre resident de Malibu, Johnny Fain, va ser el doble en l’escena en la qual Gidget s’enreda entre les algues. Miki Dora, conjuntament amb altres surfers com Kemp Aaberg van ser contractats per a les escenes de surf real. Cliff Robertson, actor que encarna Kahuna es va veure involucrat en la promoció d’una de les primeres marques de taules amb nucli de foam.

1961:
Blue Hawaii (Norman Taurog)
Tant Elvis com el seu públic mai s’imaginarien que durant bona part dels 60, el rei estaria tot el dia en els estudis de Hollywood, allunyat dels escenaris.
Es nomena aquest film, pel sol fet de tenir a Elvis en banyador de coll alt surant damunt d’una taula de fusta de bassa.

Gidget Goes Hawaiian (Paul Wendkos)
La saga Gidget es materialitza allunyant-se del surf com a leitmotiv principal i furgant en les trifulgues amatòries adolescents. Ni comparació amb el metratge de 1959.

1963:
Beach Party (William Asher)
El primer lliurament de la saga Beach Party de l’American International Pictures. Els protagonistes -Frankie Avalon i Annette Funicello- es munten al carro de la surf music. Dick Dale no només apareix amb els originals Del-Tones, sinó que li donen un paper secundari. Es necessiten els serveis de Gary Usher i Roger Christian per aportar material original a la producció.

Gidget Goes To Rome (Paul Wendkos)
Una altra volta de rosca en la saga “Gidget”, allunyant-nos del Pacífic i sense referències surf.

The Horror Of Party Beach (De l’Tenney)
Tan sols apta per a aficionats recalcitrants. Abominable producció de la costa est, intentant emular el que es coïa a l’altra banda del país. Els Del-aires són el combo d’aquest “gran pel·lícula”. Qualsevol semblança amb el surf pop és pura coincidència.

Surf Party (Maury Dexter)
Primera beach party movie a remolc de la pionera A.I.P. El succedani de Frankie és Bobby Vinton. Jackie DeShannon i els Routers fan de les seves, i els Astronauts interpreten “Firewater” i el tema que porta el nom de la pel·lícula. Miki Dora apareix d’extra i en fotos promocionals.

Surf Scene (Dale Davis)
En realitat aquesta va ser una prova pilot per a la TV. La idea era combinar la popularitat del duo musical Jan & Dean, amb imatges de surf. En aquest pilot es troben “videoclips” del duo interpretant “Surf City” i altres temes escrits expressament per la producció. No es va aconseguir el beneplàcit de la cadena de TV.
Humor extremadament babau de la mà del Llorer i Hardy del panorama surf.

1964:
Bikini Beach (William Asher)
Tercera pel·lícula de la A.I.P. sobre púbers de platja.

Aquesta vegada s’explota com filó argumental, la invasió britànica dels Beatles i companyia. Els calbs Pyramids interpreten dos temes especialment escrits per Gary Usher per a l’ocasió. L’instrumental “Bikini Drag” i el vocal hot rod “Record Run”. Els Exciters, banda d’acompanyament de la inquieta Candy Johnson, també apareixen en escena. El petit Stevie Wonder, interpreta dos temes envoltat de rossos surferetes. Tommy Ivo apareix a la pantalla amb el seu rail de tracció a les 4 rodes. Aparició del xou rod “Manta Ray” construït per Dean Jeffries.

For Those Who Think Young (Leslie H. Martinson)
James Darren cinc anys després de “Gidget”, torna a la càrrega. Bob Denver ens obsequia amb una de les performances més surrealisticamente beatnik pel que fa a surf music es refereix. Nancy Sinatra en el seu primer paper a la gran pantalla.
El títol de la peli era l’eslògan de Pepsi-Cola que segons diuen, dels seus fons es va produir la pel·lícula, i la raó per la qual es poden albirar ampolles i logos de pepsi diverses vegades durant el film.

Muscle Beach Party (William Asher)
Abans que les produccions de platja de la A.I.P. decayeran a partir de 1965, encara es feien films amb una mica de dignitat. Surrealista combinació de Dick Dale i els seus Del-Tones acompanyant un adolescent Stevie Wonder en el tema “Happy Street”.

Pajama Party (Don Weiss)
Aquest cop Annette es queda sense el seu partenaire Frankie, i és substituït per Tommy Kirk, el qual ja va protagonitzar alguns films per Walt Disney amb Funicello. Donna Loren i the Nooney Ricket Four ofereixen els temes musicals, completament allunyats ja de la surf music.

Ride The Wild Surf (Don Taylor)
Fugint de la fórmula espremuda per tants i tants estudis independents, Columbia Pictures va apostar per un acostament més madur a la febre del surf. Igual que els Beach Boys, els plans d’incloure a Jan & Dean com co-protagonistes en una producció seriosa també van ser frustrats, aquest cop a causa de la presumpta implicació de Dean Torrence al barroer segrest de Frank Sinatra Jr .. Malgrat aquestes dificultats , el tema principal de la pel·lícula -interpretat per Jan & Dean- es pot sentir sobre els títols de crèdit. El leitmotiv musical de la pel·lícula compost per Stu Phillips, va ser versionat pels Astronauts i llançat com 45 per la RCA.
Drama juvenil d’acció de la Columbia Pictures que volia donar una visió del surf allunyada del gènere “beach party”. Les escenes d’acció van ser filmades al North Shore durant l’hivern del 63-64. El doble del protagonista Fabian, va ser Miki Dora, que per diners, es va tirar a Waimea sense experiència prèvia. El doble de James Mitchum va ser Greg Noll. Altres surfers involucrats en la producció van ser Dave Jackman i Phil Edwards. Mentre la trama es desenvolupa es poden apreciar les surfeadas en Haleiwa, laniakea, Makaha, Pipeline, Sunset i la reina de la peli … Waimea.

1965:
A Swingin ‘Summer (Robert Sparr)
L’erosió del concepte surf es comença a notar. L’única mostra de surf / hot rod music ens ho brinda els Rip Chords i el seu “Red Hot Roadster”, amb el permís de Carol Connors, que va compondre el tema principal. Un altre dels atractius de la cinta és el debut cinematogràfic de la voluptuosa Raquel Welch. Altres artistes: Righteous Brothers, Jody Miller i Gary Lewis & the Playboys.

Beach Ball (Lennie Weinrib)
Paramount va llançar aquest film amb les Supremes (interpretant “Surfer Boy”), Righteous Brothers, Four Seasons, Walker Brothers … Res d’autèntic so surf? bo, ens haurem de conformar amb els repentinats Hondells.

Beach Blanket Bingo (William Asher)
Una de les més populoses lliuraments de Frankie i Annette. Els Hondells interpreta el tema motociclista “Cycle Set” i Linda Evans abans d’embolicar-se en serials per marujonas ianquis, va fer els seus primers passos com beach girl. Donna Loren està suprema vociferant “It Only Hurts When I Cry”.

The Beach Girls And The Monster (Jon Hall)
També coneguda com “Surf Terror” o “Monster From The Surf”. El cinema de terror de sèrie B es fusiona amb el fiesteo platja. Peces de pur surf instro interpretades per una desconeguda banda que es sospita siguin els Truants o els Hollywood Tornadoes. Tema principal escrit per Frank Sinatra Jr. i rescatat en els 90 pels Phantom Surfers. Autèntic cel·luloide kitsch.
Dóna-li Davis va proporcionar els talls de surf, filmats a Sunset i Pipeline principalment. En blanc i negre.

Dr. Goldfoot & The Bikini Machine (Norman Taurog)
Frankie Avalon i Susan Hart protagonitzen aquest film molt allunyat ja del concepte beach party movie. Tot i manté diversos elements originals del gènere: actuacions musicals d’estrelles del moment, humor simplón i nenetes en bikini.

The Girls On The Beach (William A. Witney)
Als Beach Boys se’ls va oferir l’oportunitat de filmar una pel·lícula a Hawaii, però després de desavinences entre l’estudi i la discogràfica, el projecte es va quedar en res. Els 5 d’Hawthorne es van haver de conformar amb unes simples aparicions en aquest subproducte. “Little Honda “,” Lonely Sea “i” Girls On The Beach “són les composicions wilsonianas que apareixen a la pantalla. Per a més aparicions dels BB en el cel·luloide, no perdre la intro de “The Monkey ‘s Uncle” amb Annette Funicello, producció de Walt Disney de 1964.
Els Crickets i Leslie Gore també tenen els seus cinc minuts de fama a “Girls On The Beach”.

How To Stuff a Wild Bikini (William Asher)
Títol impossible per a un film amb Annette, però sense Frankie. Les trames argumentals començaven a sortir-se de mare. Per als aficionats als Kingsmen, aqui tenen una aparició on es desmadejan amb “Give Her Lovin ‘”.

Skater Dater (Brad Page): Una banda de patinadors adolescents van per ahi fins que un dels xavals es queda enamorat d’una noia. Els protagonistes són patinadors de l’equip de Hobie i Makaha Skateboards. Banda sonora carago de Davie allan. Film nominat a un Emmy.

Ski Party (Alan Rafkin)
American International Pictures es treu de la màniga un sub-subgènere. El decorat platja i les taules són reemplaçades per les muntanyes i els esquís. Frankie es queda sense Annette en aquest lliurament. Els Hondells interpreten l’oda Hoto rod “The Gasser”. Lesley Gore i James Brown aparacen en pantalla de la mateixa manera que l’etern Miki Dora com a figurant.

Wild On The Beach (Maury Dexter)
Els Astronauts, Sonny & Cher, Sandy Nelson entre d’altres són els artistes que es passegen en aquest film que no aporta gran cosa al gènere.

Winter A Go Go (Richard Benedict)
La festa es torna a traslladar a l’estació d’esquí. Columbia Pictures aposta per la mateixa fórmula: poc pressupost a l’espera de grans beneficis. Els Hondells canten el tema principal. Noms de segona divisió entre els actors i músics.

1966:
Dr. Goldfoot & The Girl Bombs (Mario Brava)
Insalubre film italo-americà amb Vincent Price i Fabian com protas i un ampli elenc d’actors italians.

Ghost In The Invisible Bikini (Don Weis)
Potser el major interès musical d’aquesta producció resideixi en l’única aparició en pantalla dels 4 de Bobby Fuller. Poc després Fuller moriria en estranyes criscunstancias. Nancy Sinatra apareix com secundona i interpreta “Geronimo”.

Out Of Sight (Lennie Weinrib)
Per variar apareixen una altra vegada els Astronauts. La reconvertida banda de instro surf coneguda com els Crossfires, desfilen en aquest subproducte com els Turtles. Gary Lewis & the Playboys, Freddie & the Dreamers, Dobie Gray i els Knickerbockers són els altres músics convidats. a més d’un dels rods mes demencials de la factoria Barris.

Wild, Wild Winter (Lennie Weinrib)
Més comèdia lleugera entre flocs de neu. Actuacions dels Beau Brummels, Dick & Dee Dee, Jay & the Americans i endevinen qui? Els Astronauts. La bellesa sixties Chris Noel adorna la pantalla de tant en tant.

1967:
Catalina Caper (Lee Shoelm)
Una de les pelis del gènere menys coneguda i menys indispensable potser. Protagonitzada per Tommy Kirk, compta amb les actuacions d’una Carol Connors amb un sensual vestit i un Little Richard contoneándose amb el conceptualment impossible “Scuba Party”. Mesos després vindria l’estiu de l’amor, i res tornaria a ser el mateix.

Do not Make Waves (Alexander McKendrick)
Aquesta és en realitat una pseudo beach party movie, destinada a un públic més adult. Els seus protagonistes són Tony Curtis, Claudia Cardinale i la preciosa Sharon Tate. Els Byrds fan la seva pròpia lectura de l’experiència californiana amb el tema principal de la pel·lícula. Cal destacar la banda sonora de l’dinàmic compositor Vic Mizzy.

It ‘s A Bikini World (Stephanie Rothman)
Cenyint-se als nous temps, les beach bunnies deixen de envoltar-se de surf bands per embogir al ritme dels Animals, els Castaways, els Toys i els Gentrys. La seqüència de la competició final és tan tediosa com surrealista.
Un altre cop la A.I.P. està darrere d’aquest exemple de cinema de consum ràpid.

Mondo Hollywood (Robert Carl Cohen)
Documental que retrata la cultura popular trash de Los Angeles. Dóna-li Davis, el cineasta de surf films s’interpreta a si mateix.

Mondo Mod (Bethel Buckalew)
Pel·lícula del gènere mondo que retrata les activitats ocioses de la joventut americana de l’època. Diverses seqüències de surf són incloses, així com la peça de surf music vocal alusoria: “The Last Wave Of The Day”.

1968:
San Diego Surf (Andy Warhol & Paul Morrisey)
Pel·lícula no comercialitzada que retrata l’escena surfer de la Jolla, passada pel pretensiós filtre de Warhol. També coneguda com “Surf Movie” o simplement “Surfing”.
Hi ha un documental sobre Andy Warhol anomenat “Andy Makes A Movie” filmat durant la producció de “San Diego Surf”.

The Sweet Ride (Harvey Hart)
La trama tracta d’una starlette (Jacqueline Bisset) que es veu absorbida per la vida frívola de Hollywood, festes de platja i surf inclosos.

1969:
Gidget Grows Up (James Sheldon)
Producció per a la Tv. És curiós que deu anys després de la primera Gidget cinematogràfica, el personatge encara tingués tirada. En aquest cas Gidget és interpretada per Karen Valentine.

1972:
Rainbow Bridge (Chuck Wein)
Tiberi psicodèlica filmada a Hawaii, que se salva gràcies a les imatges de Jimi Hendrix tocant el seu Stratocaster a Maui, i a les surfeadas de Mike Hynson i David Nuuhiwa.

1978:
Big Wednesday (John Milius)
John Milius, surfer de Malibu en els 60, es va encarregar de dirigir la pel·lícula més digna produïda per Hollywood amb temàtica relativa al surf. Conceptualment allunyada de les Beach Party Movies, s’inclou en aquesta filmografia per retratar de manera encertada la subcultura de platja dels 60. Denny Aaberg, co-guionista del film, va evitar de totes totes qualsevol al·lusió a la surf music a la banda sonora de la mateixa. Música original orquestrada de Basil Poledouris.
Inclosa en aquesta filmografia per comptar amb diversos pioners del gènere. En l’equip tècnic es trobava Bud Browne, George Greenough i les seves sofisticades càmeres d’alta velocitat. Entre els dobles per a les escenes de surf estaven Billy Hamilton i Pete Towned. Lance Carson va ser contractat, però a causa del seu alcoholisme, no es va poder comptar amb ell. Els actors Jan Michel Vincent, Gary Busey i William Katt es van mullar bastant i van aprendre a fer surf de forma significativa, evitant els vergonyosos muntatges d’estudi.
Johnny Fain, local de Malibu i extra habitual en les pel·lícules beach party reapareix quinze anys després de l’era A.I.P.

Deadman ‘s Curve (Richard Compton)
Biopic televisiu sobre la carrera del duo de surf / hot rod music Jan & Dean. Surf, platges, roadsters i Jan Berry estampant la seva Corvette custom al revolt de l’home mort.

Hawaiian Fantasy (a.k.a. Surfer Girls) (Al Silliman Jr.)
Comèdia surferil en tres dimensions. Noies en bikini i sense bikini també.
Impossible de veure sense les ulleres 3-d apropiades.

Malibu Beach (Robert J. Rosenthal)
Celebració fílmica de la cultura de platja californiana setentera. Per la desfilada de clips de platja-costumistes que s’intercalen en la trama, un podria pensar que aquesta pel·lícula fos finançada per la cámara de turisme de Malibú.

1979:
Apocalypse Now (Francis Ford Coppola)
Com el bo de Milius va ser un dels coguionistes, no va poder resistir-se a donar una pinzellada surf de forma tangencial. No perdre la moda surfwear vietnamita de la mà de Robert Duvall, amb la seva t-shirt de Yater Surfboards. Surfeada fugaç entre foc d’obusos. Es recomana visionar la versió Redux si es vol gaudir del segment de la taula que va ser tallat de la versió original.

Califòrnia Dreaming (John D. Hancock)
Típic film platja del període. Protagonitzat per Glynnis O’Connor, Tanya Roberts, James Van Patten i Johnny Fain es torna a passejar per la pantalla.

Malibu High (Irving Berwick)
Comèdia de sèrie B amb Jill Lansing, Stuart Taylor i Katie Johnson com a protagonistes.

1982:
Conan The Barbarian (John Milius)
El bo de Milius va trucar al guru de Pipeline Gerry Lopez per donar-li un paper secundari al costat de Arnold Schwarzenegger.

1983:
Spring Break (Siguin S. Cunningham)
Una de les pimeras intents d’idealitzar la gresca de platja de Florida durant les vacances de primavera.

1984:
Hardbodies (Mark Griffiths)
Californicación en 35 mm. Comèdia molt del seu temps, de joves obsessionats amb ties massisses passejant en patins pels passejos de Santa Mònica. Seqüència de persecució amb taules de surf a propulsió entre els pilars d’una molla.

Surf II (Randall M. Badat)
Una altra frivolitat platja de l’època, però aquest cop focalitzada en el surf. Molta influència de les beach party movies de vint anys enrere. Entre la banda sonora figuren els Stray Cats i la banda de surf instro revivalista Jon & the Nightriders. Curiosa concepció de surfers punkarras surfenado amb tauler.

Top secret! (Jim Abrahams & David Sucker)
Llistada aquí per la sublim introducció. Un tema musical paròdia dels Beach Boys anomenat “Skeet Surfing”. Es substitueixen les taules per les escopetes.

1986:
The Malibu Bikini Shop (David Wechter)
Un altre film d’entreteniment amb trama simplona i previsible.

Sizzla Beach, U.S.A. (Richard Brander)
Kevin Costner en un dels seus primers papers com a protagonista.

1987:
Back To The Beach (Lyndall Hobbs)
Aquest film va ser un exercici de revival que va recuperar als principals personatges de les pel·lícules originals de la A.I.P. Frankie, Annette, Connie Stevens o Dick Dale (amb grotesc pentinat). Fins i tot Gary Usher produeix alguns dels talls de la banda sonora. Moment especial a destacar és el duel guitarrer entre Dick Dale i Stevie Ray Vaughan, mentre sodomizan al clàssic “Pipeline”. Algun dels Surf Punks se’ls pot albirar entre la multitud.

North Shore (William Phelps)
Típica peli sobre l’instint de superació, de jove impacient que és acollit per un mentor … dut a l’escena surf del North Shore. Hi ha molts elements plagiats de “Ride The Wild Surf” de 1964.

Surf Nazis Must Die (Peter George)
Malgrat l’espectacularitat del cartell, aquest sobrevalorat film de Troma Pictures, no ofereix ni mica del pastitx

kitsch platja-vuitanta d’altres títols coetanis, tan sols l’albirament d’alguna teta aquí i allà.

1988:
Aloha Summer (Tommy Lee Wallace)
“Estiu Blau” hawaiian style. Uns adolescents se’n van de vacances a Waikiki en l’estiu de 1959 i aprenen a fer surf. Clixés de Hollywood diversos: amor / desamor, superació d’un mateix, amistat bla bla bla … El millor: les escenes d’surf amb taules d’època. Banda sonora amb els oldies “I Only Have Eyes For You” dels Flamingos, “Walk Do not Run” dels Ventures i alguna gemma fosca de la música surf com “Bustin ‘Surfboards” en la versió dels Bongo Teens. Digerible llargmetratge de nostàlgia hawaiiana.

Beach Balls (Joe Ritter)
Llargmetratge tan ximplet que no es pot menysprear. Els títols inicials s’il·lustren amb una mongòlica coreografia a càrrec de dues rosses de pot en estrets bikinis acompanyades d’una peça de surf instrumental de so dels vuitanta.

Earth Girls Are Easy (Julien Temple)
Geena Davies protagonitza aquest film al costat de Jim Carrey. A part del personatge del surfer que condueix un woodie, és interessant el nombre musical que rescata la morralla palyera de Frankie i Annette. El títol del tema és interessant: “Causi I’ma A Blonde”.

1989:
Lauderdale (Bill Milling)
La preciosa Janine Lindemulder (musa de Penthouse i després soft pronstar) desfila per aquest celudloide. Film de consum per a adolescents àvids de veure biquinis diminuts sobre de prietas carns. Fins l’actor porno Ron Jeremy té el seu cameo.

1990:
Summer Dreams: The Story Of The Bach Boys (Michael Switzer)
Film per la televisió sobre la trajectòria de Brian Wilson i els Beach Boys. Producció molt barata que no aporta res.

1991:
Bikini Summer (Robert Věže)
Pel·lícula que culmina el gènere beach / bikini sense acomplexar en absolut. Qualsevol excusa és usada per mostrar diferents models corrent en tanga per la platja, jugant al volley o simplement prenent el sol. Fins i tot hi ha nus integrals (però no frontal). Precursor dels clips de bikinis que aprecien sense previ avís en les primeres temporades de “Baywatch”.
Obra mestra del onanista fílmic platja.

Point Break (Kathryn Bigelow)
Vaja, aquí tenim aquest altre títol que desperta tant d’amor com odi, segons a qui es pregunti. Hollywood no reflecteix de manera desgavellada el surf, encara que ho recàrrega cosa maquillatge de prostituta de barri amb tocs de violència (hòsties entre locals), filosofia barata (Patrick Swayze i la seva ona més gran …) i personatges dolentots exagerats (surfers / atracadors de banc ). El més curiós és que Gary Busey torna a treballar per a un film on el surf juga un paper important, tot i que en aquest cas, a diferència de “El Gran Miércoles” no es mulla.

1992:
Bikini Summer II (Jeff Conaway)
Tants rius de semen adolescent va provocar el primer lliurament que es va haver d’apanyar alguna cosa semblant un any després.

1993:
Malibu Summer (Rafe M. Portilo)
Més noies en biquini i més del mateix.

2000:
Psycho Beach Party (Robert Lee King)
Intent de rescatar la cutreria ingènua de les pel·lícules de platja dels 60 sense aconseguir-ho en absolut. La diferència de les pelis de platja dolentes dels 60, és que s’han convertit en càpsules del temps. En aquest cas s’ha volgut reproduir el clixé aconseguint un producte altament pesat i sobiranament avorrit. Ni tan sols l’actuació dels Straitjackets salven la cinta.